19 de març 2010

Retirada de Catalunya el 1939 al Ripollès / 6

Explicats diferents aspectes del bombardeig de Campdevànol, que en principi em datat el 26 de gener de 1939, cal passar ara als de Ripoll.

Ripoll va patir en els dies de la retirada de Catalunya de 1939 un total de 4 bombardejos. El primer, el 22 de gener; el segon, el dia següent, el 23 de gener; el tercer, el 25 de gener; i el darrer i quart, el 5 de febrer de 1939.

Els dos primers tenien clarament com a blanc el dipòsit de material de guerra existent a l’estació ferroviària de Ripoll; i la trajectòria dels avions fou d’oest a est i d’est a oest, respectivament. El tercer dels bombardeigos va seguir una línia de sud a nord per sobre de la muntanya de Sant Bartomeu.

En el museu de Ripoll hi havia una plànol amb la indicació de les línies on varen caure les bombes en els bomardeigs de Ripoll durant la retirada de 1939.
_____
Imatge: Aquestes  fotos del Arxiu Comarcal del Ripollès porten el següent text: “Paseo de Ragull y carretera. Efectos de la explosión de un camión rojo cargado de trilia en enero de 1939”. Es interessant constatar que el detonant de l’explosió, un bombardeig de l’aviació franquista, no es mencionat en el text. La casa on vivia Petra Fernández és la que resta en peu però molt dalmada per la deflagració.La segona de les  foto del Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) porta el següent text: “Efectos de la explosión de dos camions de trilita de los rojos: dos casas completamente arrasadas y los árboles de la carretera y del paseo arrancados de cuajo”.

Però el més important dels bombardejos de Ripoll fou el del 5 de febrer de 1939. Estem en plena retirada. Aquell dia, ja ocupada Berga, les tropes del Requeté varen ocupar Sant Julià de Cerdanyola, Fígols, Sant Corneli Bagà, Vilada i Borredà i la punta de Falgàs. Per la costa s’havia conquerit Palamós i pel Montseny Sant Hilari Sacalm. A la plana de Vic els franquistes son ja a Manlleu i Roda.


En el parte franquista del 5 de febrer de 1939 publicat a La Vanguardia el dia 7 de febrer, s’explica en l’apartat “Actividad de la aviación”:

“En el día de hoy han sido muy numerosos los servicios llevados a cabo por nuestras fuerzas aéreas, entre los que se cuentan: los bombardeos de los objetivos militares de las estaciones ferroviarias de Olot, que fueron alcanzados; los de la estación de Ripoll y Turi[?]; al sur, en el que se observó fuerte explosión y gran cantidad de humo”.


Jorge M. Reverte, a La caída de Cataluña (2006), però ofereix un parte franquista una mica diferent, amb detalls particulars:
“En el día de hoy han sido muy numerosos los servicios llevados a cabo por nuestras fuerzas ferroviarias de Olot, que fueron alcanzados; los de la estación de Ripoll y túnel al sur en el que se observó una fuerte explosión y gran cantidad de humo”.


El fet que va provocar l’enorme quantitat de fum mencionat en el “parte” fou fruït de la casualitat d’haver tocat de ple una de les bombes llançades per l’aviació franquista un o dos camions de trilita que hi havia aparcat al passeig Ragull, al costat del túnel del Transpirinenc.

Segons testimonis, els avions franquistes feta la seva feina, donada la desflagració i la columna de fum que varen provocar, quan ja eren de tornada cap al sud, varen girar a l’alçada de Les Llosses i tornaren a sobrevolar Ripoll per albirar l’efecte tant sorprenent de les seves bombes.


L’explosió va arrasar dues cases on ara hi ha l’estació de servei del passeig Ragull. Hi ha fotos que mostren els estralls ocasionats.

Petra Fernández (Ripoll, 1926), que vivia a la casa greument afectada situada al costat del túnel del tren, explica que aquell dia, durant l’hora de dinar, ella i el seu germà Carles, varen guardar unes petites porcions de pa pel sopar. Aquells dies eren allotjats a casa seva un xicots de Torelló que feien la retirada.

L’explosió provocada per les bombes de l’aviació franquista va afectar molt greument l’estructura de l’edifici, però no la va ensorrar. A veure els danys soferts per casa seva, Petra Fernández sols va ser capaç de dir: “Ojalà ens haguéssim menjar tot el pa”. Davant una manifestació tant infantil però sentida i afamada, un dels xicots de Torelló, va accedir des de la part de muntanya al menjador del pis i va aconseguir treure els dos trossets de pa del calaix de la taula.

No tenim constància del balanç d’afectats per l’explosió. En tot cas, els refugiats dins del refugi situat al costat del lloc no patiren cap dany.